Un altre poema de R.L. Stevenson

L'AMIC INVISIBLE

Quan els nens s'entretenen ells tots sols al jardí
ve a trobar-los l'amic que ningú no ha vist.
Quan els nens juguen sols i contents i són bons,
llavors l'Amic dels Nens gosa sortir del bosc.

Ningú no l'ha sentit i ningú no l'ha vist,
si volies pintar-lo el paper es torna gris;
però siguis on siguis pots comptar que ell hi és
quan els nens són bons, juguen sols i estan contents.

S'amaga entre els llorers, es llança prat avall,
i canta quan tu toques el mòbil de cristall.
Sempre que estàs content i no saps ben bé per què,
segur que tens a prop el teu Amic dels Nens!

Li agrada ser petit, no li agrada ser gran,
ell és qui viu al fons del clot que vas cavant;
ell és qui juga amb tu quan jugues a soldats
i accepta ser els francesos i perd tots els combats.

Ell és qui, cada nit, quan te'n vas a dormir,
et diu : "Ara descansa, tranquil, tanca els ullets",
perquè siguin on siguin, escampats, recollits,
ell serà qui s'ocupi de vetllar els teus joguets.


                     Robert Louis Stevenson


Espero que us hagi agradat. Segur que molts de vosaltres recordareu haver jugat amb un amic invisible, amb qui xerràveu i li explicàveu les vostres aventures, oi?  
Una coseta : el "mòbil" de què parla el poema no té res a veure amb els telèfons actuals. Sabeu a què es refereix?


Augustus (el vostre mestre i amic visible)