Conte
El Pere Romagosa Olivella era
un noi molt eixerit, que tenia 11 anys. Tenia els ulls de color verd pinya, els
cabells de color marró fosc, i era molt alt i prim. Vivia, junt amb els seus
pares, en Jaume Romagosa i l’Anna Olivella, i la seva germana Maria Romagosa de 6 anys, en un poblet
molt petitó de la Vall de Núria. El seu pare era l’alcalde i el mestre del
poble, i la seva mare treballava a casa i era la metgessa del poble. El poblet
era tant petit que només tenia 4 cases, casa seva, casa dels seus avis que es
deien Josep i Amèlia, casa d’un pastor que vivia amb la seva dona i els seus
tres fills, dues noies i un noi, i casa d’un granger que vivia amb la seva dona i el seu fill.
Com que era un poble tant petit, tots es coneixien i eren amics. Els nens
sempre jugaven junts en una cabana que s’havien construit ells mateixos en un
bosquet que estava el costat del poble.
La Vall de Núria estava situada als peus d’unes muntanyes molt boniques i
molt altes, on sobretot a l’estiu el Pere hi feia excursions amb la seva
familia i amics perquè a l’hivern nevava molt i les muntanyes quedaven plenes
de neu. El paisatge era molt bonic tant a l’hivern com a l’estiu.
A l’estiu hi feien la festa major del poble que, com que era tant petit,
s’ho organitzaven tot ells. Jugaven a l’olla, a curses de sacs i a rebentar els
globus amb el cul, feien excursions per camins estrets i sobretot ballaven.
En un bosc molt a prop del poble del Pere hi havia un misteri. A l’hivern
es veia un fum negre que sortia d’una foguera però sempre que s’hi acostaven a
veure què era, no hi havia ningú, només la foguera sola. I a l’estiu, sempre
que era festa major, veien de lluny una ombra petita com si fos un nanet, que
es bellugava al so de la música.
No sabien com descobrir què era aquella ombra. Un dia es va reunir tot el
poble perquè ja estaven cansats de veure aquella ombra o aquell fum i no saber
què era, i volien descobrir aquest misteri. Van decidir que s’amagarien uns
quants a l’entrada del poble, que era on es veia sempre l’ombra, i els altres a
la plaça del poble engegarien la música i ballarien dissimulant.
Llavors el Pere, que li havia tocat estar a l’entrada del poble i estava
molt ben amagat, va veure com s’acostava l’ombra ballant amb la música que se
sentia de lluny, i en passar per davant d’on ell estava va poder veure que era
un fullet que anava vestit amb uns pantalons verds i una camisa blava que li
agradava molt ballar. I van decidir ser els seus amics, i el fullet hi va estar
d’acord, i a partir de llavors, cada any, quan era la festa major d’aquest
poble, el fullet venia per ballar i menjar canalons.
I diuen que encara es pot veure l’ombra del fullet quan se sent la música
....
Marina
Sogas Ollé
