Ja ho sabeu : per Sta Cecília vam cantar la cançó de la granoteta. En vam dibuixar una pila per triar finalment la que ens va representar al concert : era la del Martí i li va tocar a l'Aida de fer-la moure. Però esclar, en teníem un munt de descartades, totes molt boniques, així que les hem penjat al blog perquè les pugueu veure. La majoria s'assemblen a unes d'internet però és casualitat. També n'hi ha algunes de creació pròpia i això te mèrit!!
Totes juntes rauquen molt fort, o sigui que fan roc-roc (en català les granotes fan roc-roc). Aquí les teniu :
4 comentaris:
M'agraden molt les granotes!
Com molen!
la meva la millo
sioma lla i tornem a se ffeeaa es la meba
oma
joan ffeeeaaa ttoommmaaa
Publica un comentari a l'entrada